dilluns, 3 de novembre de 2014

Exposició "L'Or dels Valencians" i xarrada sobre el finançament del País Valencià



El Col·lectiu Serrella, en col·laboració amb l’associació l’Ullal Cultural d’Algemesí, ha portat a Banyeres l’exposició L’or dels valencians, que estarà exposada a la Fundació Valor de l’1 al 8 de novembre.

Es tracta d'una exposició pedagògica que pretén donar a conéixer la pèrdua sistemàtica i injusta dels recursos econòmics als que tenim dret els valencians com a ciutadans de l'estat espanyol. 


El passat dissabte es va inaugurar, comptant amb la presència dels autors de l'exposició, L'Ullal Cultural, els quals explicaren l'espoli que el govern espanyol ens ha "aplicat" durant la democràcia i que els valencians hem de conèixer. 



A més, el divendres 7 de novembre hi haurà una xarrada de l'economista Rafael Beneyto sota el títol "Finançament dels valencians", on ens explicarà la injusta situació econòmica que patim els valencians.




Exposició sobre l'Stanbrook a la Universitat de València


El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull, fins el 18 de gener de 2015, una exposició sobre l'Stanbrook

En ella s'hi poden veure documents i fotografies dels passatgers republicans que es van poder embarcar en aquest últim vaixell des d'Alacant i fugir de la victòria feixista de Franco. 


Entre el material exposat es pot veure un espai dedicat a Vicente Mataixveí de Banyeres i un dels protagonistes de l'article Els nostres passatgers de l'Stanbrook de la Revista Barcella 52.

dilluns, 29 de setembre de 2014

Segon Pla

El passat 3 de setembre vaig assistir a la concentració que organitza l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. Un acte molt emotiu, ja fa 8 anys i dos mesos de l’accident.  Moltes samarretes negres en record d’un vergonyós i tràgic cas de deixadesa de les funcions públiques per part del govern de la Generalitat. 5 minuts de silenci en memòria de les 43 persones mortes i 47 ferides, sense responsables. També el demanen per les víctimes de l’accident de Spanair i les de la violència masclista, ja que hui també es concentren com cada primer dimecres de mes des de fa 15 anys davant l’Ajuntament de València. Al manifest demanen un procés judicial amb garanties i el dret a conèixer la veritat.
En  front d’un Estat que involuciona i retalla les llibertats individuals i col·lectives, ens nega el dret a decidir i sistemàticament s’intenta eliminar la nostra llengua com a estratègia bàsica d’assimilació per part de l’Estat espanyol, caldria canviar el xip i demanar que les reivindicacions àmplies i unitàries també poden ser en valencià i aquesta també ho deuria ser.
Un País Valencià que renaix de les cendres molt lentament. La mateixa foscor que ens ofega des de fa 307 anys, provoca que moltes lluites socials reneguen de la nostra llengua per a que no siguen silenciades i perseguides. Qui no ha sentit: “habla en español que lo entiende todo el mundo" en ambients suposadament d’esquerres.  Però esperaria que aquestes lluites socials i populars anaren acompanyades de la nostra llengua com a element aglutinador i inclusiu. Coratge per avançar i plantar cara a la classe extractiva que ens governa i a demanar que volem ser un País normal on votar i ser un subjecte polític individual i col·lectiu, i no formar part d’una mentida anomenada democràcia representativa, i d’una cultura de la por basada en el “ordeno y mando”.
A l’AVM3J, a banda de la seua llibertat individual, els demanaria un esforç per canviar aquesta dinàmica i normalitzar l’ús de la nostra llengua com a element comú. Ja que renunciar a aquesta i creure que és un instrument polític és donar-li la raó als qui ens maltracten i oprimeixen.


Frederic Mengual, membre de la PDaD del País Valencià



dimarts, 16 de setembre de 2014

VÍDEO promocional del 2n Aplec de la Mariola: "Futur del patrimoni arquitectònic industrial".

L'Aplec de la Mariola és una trobada anual, itinerant, autogestionada, festiva, reivindicativa, amb projecció exterior i sense ànim de lucre. La segona edició d'aquest tindrà lloc a Banyeres de Mariola els dies 3 i 4 d'octubre amb la voluntat de convertir aquest poble de la comarca de l'Alcoià en la capital de la Serra de Mariola durant un cap de setmana, mitjançant un programa farcit d'activitats per a tots els públics. El títol d'enguany és «Futur del Patrimoni Arquitectònic Industrial».

El Col·lectiu Serrella forma part de l'Assemblea dels Pobles de la Mariola, el paraigua baix el qual s'apleguen diferents associacions i col·lectius de la Serra Mariola (a les Comarques Centrals del País Valencià) amb la finalitat d'organitzar cada any l'Aplec de la Mariola.



divendres, 1 d’agost de 2014

DEP Adrià Garcia


dijous, 24 de juliol de 2014

"L'arxipèlag de la Mariola", per Víctor Maceda publicat a El Temps 1569

Pel seu interés compartim l'enllaç a la magnífica anàlisi que ha escrit el periodista Víctor Maceda sobre la situació política del que ell mateix anomena "L'arxipèlag de la Mariola". Un reportatge que tracta d'explicar les raons per les quals trobem tot un seguit de governs progressistes a la major part de les viles de la nostra serra enmig d'un entorn tan conservador.

"L'arxipèlag de la Mariola", publicat al núm. 1569 de la revista El Temps el 7 de juliol de 2014.

En aquest arxipèlag, però, caldria afegir pobles com Agres, Alfafara o Bocairent, que es troben en la mateixa situació. Ens agradaria trobar ara una hipòtesi sobre l'explicació de la gran excepció: Banyeres de Mariola.

Aconseguirà Banyeres formar part de "l'arxipèlag de la Mariola" el 2015?

dimarts, 24 de juny de 2014

Noves dades sobre passatgers de l'Stanbrook.

Al número 52 de la revista Barcella, que es pot trobar a diversos pobles dels voltants de la Serra Mariola, s'ha publicat un reportatge amb dades inèdites sobre quines són les circumstàncies que van haver de viure els passatgers de l'Stanbrook originaris de Banyeres de Mariola quan es van exiliar per a salvar la vida.

Enguany fa 75 anys que el vaixell carboner Stanbrook va salpar de la ratonera del port d'Alacant abans que les tropes de Mussolini convertiren la ciutat en un gran presidi. Aquest últim vaixell que va poder eixir portava la línia de flotació submergida pel sobrepés dels 2.638 republicans que fugien. Va ser forçat a navegar en ziga-zaga i a modificar el seu rumb en diverses ocasions per a sortejar els bombardejos i els atacs del creuer de guerra Canarias.

En aquell últim viatge dramàtic van salpar almenys quatre banyerencs: els passatgers 279, 415, 416 i un quart refugiat. Barcella conta la peripècia d'aquestes persones de Banyeres de Mariola amb noms i cognoms. El reportatge explica, entre altres coses, els treballs forçats al camp de concentració algerià de Bouarfa, les condicions de vida inhumanes dels presoners en la construcció del Ferrocarril Transaharià i la història d'una família que va repatriar l'any passat el cos d'un dels quatre republicans, quan va ser localitzat set dècades després.

Barcella publica una fotografia inèdita que conservava aquesta família banyerenca, la qual ha esdevingut fonamental per a localitzar en quin punt del desert saharià es trobava soterrat el passatger 416 i per a relligar tota aquesta crònica. El Col·lectiu Serrella, editor de la revista, ha recordat que «les històries fan la Història» i es mostra satisfet per haver col·laborat «a posar un granet d'arena més en la recuperació d'aquesta memòria silenciada dels perdedors republicans».

dijous, 19 de juny de 2014

Crespons negres a Xàtiva.

L'associació Xàtiva Renaix de les Cendres anima els veïns de la vila a penjar crespons negres als seus balcons com a mostra del dol per la crema de la ciutat a mans de Felip V, hui fa 307 anys. També està promovent una campanya a Twitter amb les etiquetes #XàtivaNoOblida i #CrespóNegre.



dimecres, 11 de juny de 2014

Suport del Col·lectiu Serrella a la vaga de fam de Jaume Sastre

El Col·lectiu Serrella manifesta el seu suport a la vaga de fam que està duent a terme Jaume Sastre des del passat 8 de maig. Aquest professor de l'Institut Llucmajor i membre de l'Assemblea de docents de les Illes escomet aquesta acció de lluita com a mostra de rebuig a la imposició del TIL, així com a les sancions als docents vaguistes i a les decisions autoritàries del govern del Partit Popular de Bauzá envers la comunitat educativa. 



El tresor de Benasait

L’autora, una enginyera agrònoma de Beneixama, que en l’actualitat es dedica a la docència i a la investigació sobre l’agricultura ecològica, ha publicat en març de 2014 la seua segona novel.la, autoeditada com la primera, El piso de la calle Segura. La dirigeix a un públic infantil, a partir dels vuit anys, i el perfil de lectors se situa en el segon i tercer cicle de primària. L’acció transcorre en un poble imaginari, Benasait (nom que correspon a una partida del terme de Banyeres, d’origen musulmà i etimològicament relacionada amb l’oli). 
El protagonista, un xiquet de 10 anys, s’ha traslladat de la ciutat al poble, junt a la seua família. S’ho passa bé al poble, amb els seus germans i amics, ajudant el seu veí Ramon en l’horta. Un dia troba el plànol d’un tresor i l’aventura està servida. La novel.la descriu un ambient rural amable, divertit i natural, ben allunyat del model de vida urbana que pateixen els xiquets i les famílies actualment. Fins i tot, allunyat del model estàndard de vida dels nostres pobles anteriorment, el qual ha anat allunyant-se cada vegada més del contacte amb l’entorn natural més immediat. En concret, s’ha distanciat d’aquella vida que transcorria segons el ritme de la naturalesa i segons els cicles de l’agricultura (les feines, les collites, ajudar els pares i les mares en aquelles feines). No és que es tracte d’un estat impossible d’assolir, però el ben cert és que en gran part s’ha abandonat ofegat pel “progrés” materialista i, per què no dir-ho, per un cert menyspreu de la societat cap a allò rural i tradicional, substituït pel la tecnologia aclaparadora que ens invadeix permanentment. 
La vida de la família protagonista s’apropa a un ideal de vida d’allò més normal fa trenta anys o més, però excepcional hui en dia. El que fa l’autora és descriure aquell “locus amoenus” amb molt de gust i naturalitat, tot reivindicant implícitament un retorn als arrels, a la terra, amb un sentiment d’admiració i d’una certa nostàlgia. Cert és que els xiquets protagonistes de la novel.la s’ho passen (o passaven) millor que els xiquets actuals amb totes les seues wii, psp, xbox, smartphones, whatsapps, disneylandies i distraccions vàries. 
També l’autora mitjançant la trama argumental destaca la importància de la biodiversitat i de l’alimentació natural, sense tractaments agressius. De fet la protagonista secundària de la narració és la pometa roja de Benasait, o siga, de Beneixama. Aquella poma, malgrat les seues qualitats (duració, acidesa especial), va acabar desapareixent per l’entrada d’altres varietats forasteres, de bona vista però costoses de criar i després de vendre. 
Amb totes aquestes característiques estem al davant d’una novel.la molt adequada per a un lector escolar, ja que transmet uns valors interessants, que l’escola hauria de rescatar en la mesura del que siga possible, i que els bons mestres haurien de considerar com a lectura per tal que els seus alumnes aprecien el valor de l’agricultura, de la biodiversitat cultivada, de la gastronomia tradicional i de la saviesa dels llauradors. A més a més, supose que podrien comptar amb la presència de l’autora per a animar la lectura del llibre, la qual cosa és un valor afegit a tenir en compte en recomanar lectures a principi de curs. El llibre es pot adquirir en plataformes d’internet fàcilment.
Maria J. Payà, El tresor de Benasait. 2014

Francesc Sarrió

Nou VIDEOCLIP d'El Diluvi: Motius.

Després de la presentació del seu disc "Motius", El Diluvi presenta hui el seu nou videoclip de la cançó que dóna nom al disc:



El grup, format per músics de diferents pobles de la nostra comarca, aposta per la cultura lliure i té al seu Bandcamp totes les seues cançons, que podeu descarregar-vos debades.




Enviat per Pep Pont


dimarts, 10 de juny de 2014

Grans publicistes de grans multinacionals.

La bona publicitat funciona molt bé. Fins al punt de fer-nos perdre de vista els principis (de manera temporal, espere).
 

Hui estic realment admirat de veure per les xarxes socials com valencians, que jo tenia per ferms defensors de la nostra llengua, es conformen amb "quatre" paraules en valencià en un anunci d'una multinacional de mobles.
Aquesta megaempresa obrirà una botiga al País Valencià aquest mes i fins ara tota la publicitat que ha fet a València és en castellà. De fet, l'anunci és en castellà, exceptuant el toc graciós i folklòric d'uns suecs intentant pronunciar uns mots en valencià. Aposte que tota la retolació de la nova botiga serà exclusivament en castellà i que el valencià no ha sigut un requisit en els processos de selecció del seu personal.
La mateixa multinacional té diverses botigues a Catalunya, on tota la publicitat i la retolació és exclusivament en la nostra llengua.
De veritat us conformeu amb "quatre" paraules? Digueu-me que no.
Tot això sense entrar en el debat de què significarà l'obertura d'aquesta botiga per al sector del moble valencià... 



Pep Pont

diumenge, 8 de juny de 2014

Marzapane

Des de fa ja unes quantes setmanes alguns hem conegut l'existència de Marzapane dolce&cucina, un restaurant jove «però de qualitat» del Trastevere la chef del qual és la banyerenca Alba Esteve Ruiz. La jove s'ha fet popular per la seua brillant participació en un programa de la televisió italiana i l'èxit ha estat aclaparador per les propostes culinàries que ha fet, creatives, saboroses quant als resultats. 

La revolució culinària que coneixem en el present és imparable, i ara és una jove enamorada de la professió qui ha posat una pica a Roma amb una feina que és professió (de professar) i art, tan efímera com és la de cuinar. Però, com diu el poeta, «ha fugit allò que era ferm i solament allò que és fugitiu subsisteix i perdura», el menjar, i sembla que és el menjar de Marzapane dirigit per Alba Esteve qui perdura, admira i sedueix. 

Jo no he estat a Marzapane, però crec que conec un poc els italians, Roma i el Trastevere, i si tracten així aquest restaurant i del seu equip, és perquè el fet és gros. He llegit les crítiques elogioses que li fan, ja consideren la chef una romana d'adopció per la passió que ha despertat en tot Itàlia. Sembla exageració però és la singularitat, i des d'aquests rodals de la Mariola no podem sinó estar-ne contents i admirats, perquè una carrera així només ha fet que començar. 

Si tenim trellat, l'altra cosa que podem fer és tindre d'exemple la chef i l'equip, així com el local: acollidor, diàfan, la cuina a la vista, les finestres transparents al carrer, un espai amb regust de temps i alhora actual. Els italians tenen una especialíssima intuïció per a fer aquestes creacions culturals que conjuguen amb tanta naturalitat la innovació, la renovació i l'admiració pels fruits i aliments de la terra que elaboren. Així ens ho conten, així ho creiem i és admirable.

Vicent Berenguer

dissabte, 7 de juny de 2014

Onil s'ompli amb més de 8.000 veus per la nostra escola a l'Alcoià i El Comtat

La Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel valencià celebra la 27a festa per la llengua de la comarca amb un gran èxit de participació. És la segona vegada que Onil acull la Trobada d’Escoles en Valencià de l’Alcoià i el Comtat. La seua estrena va ser l’any 2001. 

A la Trobada han participat centres educatius de 19 localitats de l’Alcoià i el Comtat: Alcoi, Alfafara, Agres, Gaianes, l’Alqueria d’Asnar, Benimarfull, Planes, Banyeres de Mariola, Beneixama, Beniarrés, Biar, la Canyada, Camp de Mirra, Castalla, Cocentaina, Ibi, Muro, Onil i l’Orxa en un total de més de 40 tallers, a més de la participació de la Universitat Politècnica de València i de les paradetes de 17 entitats i editorials. 

José Ramon Francés, alcalde d'Onil, ha destacat que “per al poble és un orgull acollir tanta gent de la comarca que creu en el valencià, que aprecia la nostra llengua, que la valora i que la cuida. És molt emocionant veure com les Trobades i l'escola en valencià tenen tanta força i a Onil estem molt satisfets de tindre ensenyament en valencià als quatre centres educatius de la localitat”.


La regidora d’Onil, Prados Vicent, ha volgut destacar la tasca dels centres educatius de la localitat implicats en la Trobada, “des de l'escoleta fins a l'IES, ha estat un any de molta feina, però hui la satisfacció per part de tota l'organització és màxima”.


Els carrers del centre d’Onil s’han emplenat de gent aquesta vesprada quan han començat els tallers. La Trobada ha continuat amb  una exhibició  de Pilota, la Fireta, els tallers de xanques i d'orientació, el berenar popular i una exposició audiovisual. Com tots els anys, s’ha creat la cançó de la Trobada de l’Alcoià i el Comtat, amb una lletra molt festiva.


Francesc Gisbert, president de la  Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel valencià, ha volgut recordar que la Trobada d'Onil és una més de les 18 festes per la llengua que s'escampen pel País Valencià a la primavera i que organitzen les diferents Coordinadores que conformen Escola Valenciana, per a reivindicar, de forma festiva,  l’ús normal de la nostra en tots el àmbits, fent especial esment a la televisió i concretament a Canal 9, que enguany no podrà fer-se ressò de les Trobades.


El final de la festa per la llengua de l’Alcoià i el Comtat corre de la mà d’un concert de La Gira d’Escola Valenciana, que s’inicia amb un correfoc seguit de les actuacions de tres grups de la comarca, El Diluvi, Tropoll i Kontaminació Akústica. Un concert de luxe on El Diluvi presenta el seu primer disc, acabat de publicar, amb el títol “Motius”, que s’ha fet realitat gràcies a un projecte de micromecenatge que ha rebut un suport molt ampli per part del públic.




Continua la lluita contra la supressió de les unitats en valencià 

En el context de la Trobada de l’Alcoià i el Comtat, el president d’Escola Valenciana ha fet públic que el Consell Valencià de Cultura ha demanat una compareixença de Vicent Moreno perquè expose el dilluns 9 de juny al matí la situació de la supressió de multitud d’unitats en valencià per al curs que ve per part de la Conselleria d’Educació i les conseqüències que això comporta. Així mateix, també s’ha demanat que, el mateix matí, el secretari autonòmic d’Educació, Rafael Carbonell, explique les decisions de l’Administració educativa sobre l’arranjament escolar per al curs que ve. Amb la informació que s’aporte per les dues parts, el Consell Valencià de Cultura elaborarà un informe sobre la situació del valencià a l’escola.

L’entitat cívica continua informant les famílies i els centres sobre els programa educatiu òptim, el que té com a llengua vehicular el valencià, el programa plurilingüe  en el sistema educatiu valencià. A més, cada setmana hi ha pares i mares de centres afectats per retallades d’unitats en valencià que recorren a l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana: “La societat està aconseguint algunes victòries a les escoles públiques, un d’aquests casos és el CEIP Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola, on han aconseguit mantindre dues unitats en valencià, malgrat les pressions de la Conselleria d’Educació”, ha explicat Vicent Moreno.



El FesFoc

Aquesta vesprada se celebra també a Alacant una de les grans fites de la Gira d’Escola Valenciana, el Fesfoc, el concert de Fogueres d’Alacant, que arriba a la sisena edició i que està organitzat per La Cívica de l’Alacantí, Escola Valenciana, el Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, Alacant Rock, Reviscola i el centre cultural Las Cigarreras. Hi actuaran els grups Sant Gatxo, un referent de la nostra música, que ara mateix està realitzant la seua gira de celebració de 20 anys en actiu, i Mugroman, que després de 15 anys en actiu, deixa els escenaris.


Enguany La Gira d’Escola Valenciana ha programat 10 concerts comarcals que tenen com a cloenda el Feslloch, el festival de música en valencià que se celebra els dies 10, 11 i 12 de juliol a Benlloch.

Escola Valenciana

divendres, 6 de juny de 2014

Consumidors o consumits: el dret a la informació en la dieta mediàtica.

Que cap mitjà en la nostra llengua abaste tot el País Valencià és una anomalia de la nostra societat. També les censures, omisions i manipulacions dels gran mitjans de comunicació. Aquests dies podem comprovar-ho amb la qüestió de l'abdicació de Juan Carlos I. La Universitat de València va acollir aquest dimecres un debat entre periodistes que va reclamar el dret a la informació dels ciutadans.


Lluitar en contra dels silencis mediàtics (La Veu)

Foto: ACICOM


dimecres, 28 de maig de 2014

Abús de poder.

Un país que fa gala de l'abús de poder, que porta a situacions com l'expulsió de Mònica Oltra de les Corts per part del partit al govern o els assalts dels Mossos a Can Vies, La Directa i La Ciutat Invisible, demostra l'alt grau de dèficit democràtic i de llibertat que pateix.


Mònica Oltra a les Corts Valencianes (Foto: eldiariocv.es)

Avalots al final de la manifestació pel desallotjament de Can Vies. (Vilaweb)

(Foto: Vilaweb)

  Pep Pont


dijous, 22 de maig de 2014

El 2n Aplec de la Mariola se celebrarà els dies 3 i 4 d'octubre.

L'Assemblea dels Pobles de la Mariola, entitat organitzadora de l'Aplec, confirma les dates i estrena web per a la 2a edició.

A cinc mesos del 2n Aplec de la Mariola, els seus organitzadors han confirmat les dates d'aquesta nova edició de la trobada mariolenca per als dies 3 i 4 d'octubre de 2014, servint així un any més com a preludi de les celebracions de la Diada del 9 d'octubre.

Han presentat ja la seua nova imatge i el seu nou web. Aquesta notícia constata que l'Aplec, que va nàixer l'any passat, té la intenció d'acomplir la promesa de l'organització de convertir-lo en un esdeveniment anual, i també itinerant, ja que, si bé no han confirmat encara el lloc, sí que ens han avançat que l'amfitrió serà un altre poble de la Serra Mariola.

“Estem molt orgullosos i agraïts per l'Aplec de 2013 a Alfafara. Això ens va suposar l'energia i la força que necessitàvem per a plantejar-nos encarar la segona edició” declaren des de l'Assemblea. I afegeixen “hem buscat un altre poble i una altra temàtica per al segon Aplec per a mantenir la nostra vocació reivindicativa i agermanadora dels pobles de la nostra serra. En breu ho anunciarem tot”.

L'Assemblea dels Pobles de la Mariola té la voluntat de créixer i anar sumant associacions d'aquest territori per a portar a terme aquesta trobada. “Durant aquests darrers mesos hem crescut. Ara hem incorporat tres associacions més de l'àmbit de la nostra serra i esperem seguir incorporant més entitats a aquest il·lusionador projecte” han afirmat finalment.


Logo del 2n Aplec de la Mariola



dimarts, 20 de maig de 2014

Avanç de "Els nostres passatgers de l'Stanbrook."

Barcella publicarà en el número de juny un reportatge de recerca amb dades inèdites. Enguany fa 75 anys que el vaixell carboner Stanbrook va fugir de la ratonera del port d'Alacant. Portava la línia de flotació submergida pel sobrepés dels 2.638 republicans que volien salvar la vida. Va ser forçat a navegar en ziga-zaga i a modificar el seu rumb en diverses ocasions per sortejar els bombardejos i els atacs del creuer de guerra Canarias.

En aquell últim viatge de fugida dramàtic van salpar almenys quatre banyerencs: els passatgers 279, 415, 416 i un quart refugiat. Barcella conta la peripècia d'aquestes persones de Banyeres amb noms i cognoms. El reportatge explica, entre altres coses, els treballs forçats al camp de concentració algerià de Bouarfa, les condicions de vida inhumanes dels presoners en la construcció del Ferrocarril Transaharià i la història d'una família que va repatriar l'any passat a Banyeres el cos d'un dels quatre republicans. No us perdeu el pròxim número de Barcella.



dijous, 1 de maig de 2014

1 de maig

Si la producció està en mans del 99% de la població, per què el poder i la riquesa estan en mans de l'1%? Treballadors, recuperem el que és nostre.

Bon 1 de maig!


"El quart estat" obra de Giuseppe Pellizza da Volpedo (1901)

divendres, 25 d’abril de 2014

Bona diada del 25 d'abril!

Bona diada reivindicativa tingueu! 307 anys de resistència i de voler ser el poble lliure i digne que ens mereixem els valencians.

Demà, com tots els anys, ens retrobarem als carrers de València en la manifestació nacional que ix a les 18:00 de la plaça de Sant Agustí. Salut i força!

Batalla d'Almansa (Gran Enciclopèdia Catalana)

Cartell de "Quan el mal ve d'Almansa" d'Al Tall, realitzat per Manuel Boix (1979)

dimarts, 22 d’abril de 2014

Bones festes!

Bones festes de Sant Jordi al poble de Banyeres de Mariola de part del Col·lectiu Serrella.

Cartell anunciador de les Festes de Moros i Cristians de 2014, realitzat per Juan Diego Ingelmo.

La sorpresa: Festival Diània

Durant aquests dies de vacances, hem pogut gaudir de la primera edició del Festival Diània, celebrat a Ontinyent els dies 17, 18 i 19 d'abril. Amb mil entrades anticipades venudes i més de tres mil assistents, ha sigut la sorpresa d'aquestes vacances de Pasqua. 

L'organització ha estat per part de l'Assemblea de Joves Meruts - Ca la Mera i l'Ajuntament d'Ontinyent. I, per què 'Diània'? Segons l'organització 'és un nom molt pensat; vol reivindicar la personalitat de les Comarques Centrals Valencianes'.

La zona d'acampada era un camp de colors, ple de gom a gom, des de dijous fins a diumenge. Ha estat un festival divers, on han englobat concerts (vint-i-dos grups convidats), concurs de paelles (més de sis-cents participants i al voltant de setanta paelles) i matinal de tallers (dènou entitats col·laborant).
Tot un èxit l'inici d'aquest Festival, que esperem que es consolide any rere any.


Matinal de tallers - Foto: Blanca T. i Alejandro S.
La Trocamba Matanusca al concurs de paelles - Foto: Festival Diània
Concert d'Auxili - Foto: Festival Diània 


Lorena Ferre

dimecres, 16 d’abril de 2014

El Col·lectiu Serrella participa al Matinal de Col·lectius i Tallers del Festival Diània

Hui divendres, 18 d'abril, ha tingut lloc a Ontinyent el Matinal de Col·lectius i Tallers en el marc del Festival Diània


El Col·lectiu Serrella ha participat juntament amb moltes altres entitats. 



El Festival Diània són tres dies de música i activitats culturals.


Enllaços amb la notícia: 
La mona d’enguany es menja al Festival Diània d’Ontinyent
Festival Diània, concerts per a un altra pasqua a la Vall Blanca


Nou VIDEOCLIP dels Inèrcia: Cop d'ull.

Ací teniu el flamant videoclip de la cançó Cop d'ull dels Inèrcia, grup format pels banyerencs Aitor Estan, Patri Montava, Saül Sempere i l'alfafarenc Pau Tudela. La cançó pertany al disc No és cap simulacre editat el 2012.


Inèrcia: Presentem nou videoclip!!







I ací podeu veure el seu anterior videoclip, el de la cançó El secret:

















Enviat per Pep Pont

dilluns, 14 d’abril de 2014

VÍDEO: Història estellesiana dels valencians.

Aquest audiovisual, realitzat per ALKA amb audio de CATO, forma part del projecte educatiu "Vicent Andrés Estellés, la veu del teu poble", realitzat pels mestres Susanna Francés i Tomàs i Vicent Luna i Sirera , amb il·lustracions i maquetació de Sílvia Faus Garcia, i que ha estat editat per la Universitat d'Alacant i l'Ajuntament d'Alcoi per participar en l'Any Estellés 2013. Amb la col·laboració d'Escola Valenciana.



Enviat per Vicent Luna

dimecres, 2 d’abril de 2014

Documental "El valencià a Alacant, una història amagada". Projecció a Banyeres de Mariola.

El Col·lectiu Serrella organitza la projecció del documental "El valencià a Alacant, una història amagada", produït pel SEPC i la UA.

Serà divendres 4 d'abril a les 20:00 a la Casa de Cultura de Banyeres de Mariola.


La situació de la nostra llengua a la ciutat d’Alacant és preocupant. Però no sempre ha estat així. Des de quan? Quines són les causes? Es pot canviar aquesta situació? Què es podria fer? Podem fer alguna cosa nosaltres? Moltes són les preguntes que ens vénen si pensem en el tema… A la Universitat d’Alacant també se les fan, i han elaborat un documental que tracta d’aclarir, en part, el problema: “El Valencià a Alacant: Una història amagada”


dimarts, 1 d’abril de 2014

Barret Films, una productora valenciana compromesa


Des del dia que vaig veure a TV3 l'emissió del documental Nosaltres els valencians seguisc els treballs de Barret Films. En acabar el reportatge vaig pensar: per fi algú fa una producció des de l'òptica valenciana que pot servir perquè molts catalans coneguen aspectes de la nostra realitat sense caure en els quatre tòpics de sempre. La cinta aporta una visió inèdita del País Valencià amb un relat que explica, a través de diverses entrevistes, com és possible viure i crear en valencià tenint tots els elements en contra: atacs polítics als qui tenen el coratge de promoure actes i estructures culturals, mancança de recursos econòmics de part de l'Administració per al funcionament de l'entramat civil i ninguneig dels governants a qualsevol iniciativa sorgida del teixit social valencià. Aquesta producció, dirigida per Andreu Signes, mostra que hi ha sectors valencians molt amples que no claudiquen davant tots aquests entrebancs i que cada dia fan un acte miraculós de pervivència cultural i social tenint tots els elements en contra.

Coincidint amb la festa de les Falles d'enguany, Barret Films va presentar un nou documental titolat Fills de puta. Aleshores vaig tindre la confirmació que el bon gust de boca que em va deixar Nosaltres els Valencians no havia estat un fet anecdòtic ni aïllat, sinó que Barret Films era un projecte original i de llarga durada. Sota l'aparença d'un documental històric seriós explicat per «experts», els guionistes de Fills de puta barregen ficció i realitat utilitzant amb finor imatges i conceptes tan explosius com Benimaclet, l'horta, Jaume II, els fills de puta, la primera cita documentada sobre la paella i altres mencions d'allò més surrealistes. Un curt ple de subtileses i de picades d'ullet a un espectador, sobretot, valencià. Però no tot és broma en aquest treball. La gràcia està en destriar les ficcions històriques de la base real, com per exemple quan l'«expert» fa referència al «professor» Rausell (autor del curt) o quan es citen noms inventats amb molt d'enginy com el de Batiste de Vera i Bussot (no Joan Baptista Basset) o quan s'inserten imatges d'Alfons XIII associades a una veu en off explicant què és un fill de puta.

Tal com va ocórrer amb l'emissió recent de Operación Palace sobre el 23F, de Jordi Évole, algunes persones –des de tot el ventall de l'espectre ideològic i polític– han mostrat públicament el seu disgust per la broma de Barret Films. A mi, en canvi, ambdós falsos documentals m'han semblat molt interessants i necessaris pel fet que ens han despertat de la letargia habitual en la qual ens trobem com espectadors. No estan fets per endossar-nos una falsedat de manera gratuïta, sinó per fer-nos reflexionar sobre els mecanismes comunicatius establerts pels quals donem credibilitat a unes coses i a unes altres no. Per a mi, Fills de puta demostra l'eficàcia d'un mecanisme fonamental perquè ens empassem un missatge: utilitzar un aspecte formal estàndard. És a dir, de vegades ens creiem segons quines coses només per l'embolcall exterior, com ara: que la persona que ens ho diu és coneguda o reputada, que l'escenari utilitzat té una aparença acadèmica o que el discurs és mínimament versemblant perquè allò més o menys «ens sona». Aquest treball és un exercici que no hauria de disgustar ningú. Més ens haurien d'escandalitzar les falsedats i la manipulació de moltes notícies emeses com a certes cada dia als telediaris que aquests experiments audiovisuals que només fan que constatar quant fàcil és propagar una mentida a les masses.

A partir de l'efecte sorpresa que em va produir veure aquests dos treballs vaig voler saber-ne més. Era evident que els autors d'aquests dos documentals no només eren valencians, sinó que, a més, estaven decidits a exercir com a tals. Barret Films ja havia produït altres treballs molt interessants abans. Zero Responsables és una serie web i documental de difusió mensual sobre les causes de l'accident de metro de València del 3 de juliol de 2006. La idea del documental interactiu va nàixer de la trobada entre la productora Barret Films i l'Associació de les Víctimes de l'Accident de Metro de València. Segons Àlex Badia, soci de Barret Films, entre els diversos assoliments del projecte figura que es tracta alhora d'un format audiovisual i interactiu, que té el mèrit d'haver reunit els testimonis i les proves en una sola plataforma. El material audiovisual també ha de servir per a produir un documental llarg per a la televisió, però Barret Films encara no ha trobat cap empresa interessada.

Aquest grup de professionals també va produir Las voces de la memoria, juntament amb l'Associació de Familiars d'Alzheimer de València, per a mostrar el treball de musicoterapia de l'associació. El documental mostra el dia a dia dels malalts i la convivència entre ells i la seua família. Aquest es va estrenar el 2 de setembre de 2011 al programa Documentos TV de la 2.

La productora té en marxa un canal de televisió online anomenat Zurdos TV, que actua com una escola de formació per a nous realitzadors. L'equip realitza dos programes que s'emeten al web i a algunes televisions locals. Per una part l'anomenat MagaCim que, amb la col·laboració del Centre Instructiu Musical de Benimaclet (CIM), és una proposta per a l'alfabetització audiovisual, creat per i per a xiquets d'entre sis i catorze anys, als quals se'ls ensenya a utilitzar de manera efectiva els mitjans de comunicació. D'altra banda, han creat una plataforma de periodisme ciutadà a través d'un canal de Youtube, anomenat Pedra, paper, tisora, en la qual els internautes poden penjar vídeos sobre la seua vida en la ciutat.

Dins d'aquest espai televisiu online trobem Un país de llibre, un projecte dedicat al foment de la lectura en valencià, i basat en una sèrie de capítols en el qual cada autor presenta el seu llibre a través d'una conversa amb el presentador Eugeni Alemany. En cadascun d'ells, a més de presentar la informació i curiositats de l'autor i el seu llibre, trobem informació relativa a llibreries valencianes i llibres recomanats per especialistes. En la producció intervenen, a més de Barret Films, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut de les Lletres Catalanes, i l'Associació d’Editors del País Valencià.

Ara treballen en una altra producció per capítols titulada Que tiemble el camino. Aquest web documental intenta visibilitzar les persones amb Parkinson mitjançant una campanya de sensibilització ciutadana on, a través del web, es puga seguir l'evolució i la història de cadascun dels participants.

Una vegada conegudes totes les obres més importants de Barret Films em faltava saber qui eren aquells valencians que havien decidit abordar aquestes qüestions compromeses en compte de dedicar-se només a produir altres vídeos més lucratius. L'estiu de 2008, Dani Fabra, Andreu Signes, Vicent Peris i Àlex Badia (un tècnic agrícola, un dissenyador gràfic, un periodista i un músic), van decidir crear la productora. Ara la plantilla està formada per divuit empleats i quatre estudiants sorgits de l'escola Zurdos TV. Van començar captant el dia a dia al barri de la Coma perquè volíen explicar moltes coses que en la ciutat de València ningú no explicava mai i, a poc a poc, s'han guanyat un espai de prestigi en el sector audiovisual.

El de Barret no és el típic model de productora. Els seus documentals s'allarguen dos o tres anys perquè els agrada que la gent que els protagonitza acabe per no notar que hi ha càmeres. Encara que la lògica econòmica diu que no pot començar-se cap projecte audiovisual sense tenir-lo abans finançat, els de Barret Films no han fet mai cas d'eixa premisa, conscients que, si no hagueren arriscat en moltes ocasions, la meitat dels projectes se'ls hagueren quedat al calaix. Encara són una societat limitada, però prompte convertiran la productora en una cooperativa. Les previsions inicials que tenien eren de fer un setanta per cent de produccions comercials per a clients i un trenta per cent de documentals seus. Això no s'ha acomplit, atés que cada vegada més s'inverteix l'ordre i guanya el nombre de productes de producció pròpia marca Barret Films.

RTVV hauria d'haver estat un motor del sector audiovisual valencià, però tothom sap com ha acabat la història. A la gravetat del saqueig de les arques públiques i dels escàndols de manipulació ocorreguts a Canal 9 s'afig una qüestió encara més greu a llarg termini: la miopia dels polítics del PSOE i del PP que van gestionar l'ens de manera partidària van provocar la desfeta d'un sector tan fonamental i estratègic per als valencians com l'audiovisual. La inexistència d'una corporació audiovisual pública, pel desistiment de les funcions que correspondrien al nostre Govern valencià, ha fet nàixer diverses iniciatives particulars i docents com Acicom (Associació Ciutadana i Comunicació), Infotelevisió, Compartir Dóna Gustet, Col·lectiu Melderomer (format per estudiants de Comunicació Audiovisual i Periodisme), BarretFilms o el Tallerd’Audiovisuals de la Universitat de València. Les Comarques Centrals han estat especialment prolífiques en la creació de productores alternatives, com Pot de Plom TV, Diània TV, Anmorsigol ProduccionsAudiovisuals o Pomelo Televisió.

El Consell no només no ha fet res pel sector audiovisual públic, sinó que ha consumat un tracte de favor polític a les televisions privades que li són afins. Els grups de comunicació Vocento i la Cope, a més del seu periodista estrella Federico Jiménez Losantos, Unedisa, editora de El Mundo, i Intereconomía van ser els grans beneficiaris en el repartiment dels més de quaranta canals de televisió digital adjudicats pel president Francisco Camps. Vuit anys després de la implantació de la TDT, la meitat de les concessions ja no emet o es dedica a la programació de teletenda o del tarot i RTVV ha deixat d'existir. Ara per ara, no hi ha ni un sol canal al País Valencià que emeta la programació en la nostra llengua. En resum: tenim una oferta de pèsima qualitat i només en castellà.

El PP va deixar fora de la TDT qualsevol candidat que fora ideològicament sospitós, com va ser el cas d'Info TV, per exemple, o de Tele Elx, una televisió que ja comptava amb una trajectòria de dues dècades d'emissions a Elx. Segons Dani Fabra, la vocació de Barret Films sempre havia estat que els continguts de la productora s'hagueren vist a Canal 9, que era el lloc natural on s'havien d'haver emés. Però això mai no va estar possible pel control polític implacable que va exercir el PP. Infotelevisió ja va recórrer uns anys abans el camí que acabaria fent Barret Films. InfoTV, la marca comercial d'Infovalència Televisió SA, creada el 2004, tenia com a objectiu principal posar en marxa un canal de televisió independent, professional, plural i en valencià, com alternativa a un mapa audiovisual que els promotors consideraven absolutament insuficient. Malauradament, la Generalitat no va concedir cap de las llicències de TDT sol·licitades i, després d'un litigi judicial perdut, InfoTV va cancel·lar les emissions el juliol del 2008. En eixe moment, el canal havia arribat als 70.000 espectadors diaris i als 300.000 mensuals. Aleshores l'empresa va decidir reconvertir-se en una productora audiovisual centrada en el gènere documental, que fins ara ha servit per a posar en circulació nou obres excel·lents: Algèria, el meu país; La Batalla del Varsòvia; Valenciansde Mallorca; Moriscos; 14d'octubre del 1957: el dia en què parlaren les pedres; Almansa 1707; El país dels cecs; La utopia desarmada i Estellés27 poemes. Barret Films va arribar a la mateixa conclusió. Descartada la possibilitat de distribució a Canal 9 per impossible, calien solucions noves i van decidir utilitzar altres camins alternatius per a distribuir els seus documentals.

Queda demostrat que, malgrat que el poder polític ha intentat fer emigrar fora d'ací els excel·lents professionals del sector audiovisual que tenim al País Valencià, la voluntat d'aquests autors de quedar-se per a contar el que passa al nostre país és més forta que les pressions que puguen exercir-se contra ells. Aquesta és la història d'uns valencians, entre tants, que no es resignen a viure enmig d'un erm cultural i han anat per feina. Són una prova constatada que, des del treball ben fet i compromés, pot fer-se el salt des de les coses locals a les qüestions globals. Aquesta primera etapa de Barret Films ha estat molt fructífera i esperançadora, però estic segur que encara els queden molts més documentals per inventar que ara no puc imaginar. Així que romandré espectant a la meua pantalla.

Josep Miquel Martínez

L'herència nazi al nostre horari


Si a les 2:00 de diumenge passat els rellotges no s'hagueren tocat a l'estat espanyol, hauríem tornat a recuperar el nostre horari natural i geogràfic més lògic: el meridià de Greenwich travessa el País Valencià.

Fins el 1942 pertanyíem al fus horari de Greenwich (zona 0 o zona GMT), el més aproximat a l'horari solar del nostre territori. Va ser quan Hitler va imposar a tots els territoris ocupats (França, Països Baixos, Polònia...) l'horari central europeu (GMT +1:00) que el règim de Franco va voler adaptar-se a l'horari de l'Europa nazi, deixant de banda els criteris científics per obeir criteris polítics. No deixa de ser ben curiós que ja fa 72 anys que la política espanyola estava influenciada per Alemanya.

Aquest és un dels motius pels quals a l'estat espanyol portem hàbits horaris desfasats i únics al món que repercuteixen negativament, per exemple, en termes alimentaris, d'oci o d'igualtat entre homes i dones.

No obstant, hi ha veus, com l'Asociación para la racionalización de los horarios, que demanen tornar al nostre fus horari natural per a millorar la conciliació de la feina i la vida familiar, la productivitat o, fins i tot, la nostra salut.

En general, aquest és un aspecte social poc conegut. És una d'aquelles qüestions controvertides que per alguns són així “de tota la vida” i que més val de no tocar. Personalment, no ho crec pas així, el debat està servit. Si voleu saber-ne més entreu als següents enllaços:


Franco desfasó el horario español para sintonizar con los nazis (Agència Sinc, Público): 

L'hora que ens furtà Franco (Enric Marco, Més Vilaweb): 

Pep Pont