dimarts, 24 de juny de 2014

Noves dades sobre passatgers de l'Stanbrook.

Al número 52 de la revista Barcella, que es pot trobar a diversos pobles dels voltants de la Serra Mariola, s'ha publicat un reportatge amb dades inèdites sobre quines són les circumstàncies que van haver de viure els passatgers de l'Stanbrook originaris de Banyeres de Mariola quan es van exiliar per a salvar la vida.

Enguany fa 75 anys que el vaixell carboner Stanbrook va salpar de la ratonera del port d'Alacant abans que les tropes de Mussolini convertiren la ciutat en un gran presidi. Aquest últim vaixell que va poder eixir portava la línia de flotació submergida pel sobrepés dels 2.638 republicans que fugien. Va ser forçat a navegar en ziga-zaga i a modificar el seu rumb en diverses ocasions per a sortejar els bombardejos i els atacs del creuer de guerra Canarias.

En aquell últim viatge dramàtic van salpar almenys quatre banyerencs: els passatgers 279, 415, 416 i un quart refugiat. Barcella conta la peripècia d'aquestes persones de Banyeres de Mariola amb noms i cognoms. El reportatge explica, entre altres coses, els treballs forçats al camp de concentració algerià de Bouarfa, les condicions de vida inhumanes dels presoners en la construcció del Ferrocarril Transaharià i la història d'una família que va repatriar l'any passat el cos d'un dels quatre republicans, quan va ser localitzat set dècades després.

Barcella publica una fotografia inèdita que conservava aquesta família banyerenca, la qual ha esdevingut fonamental per a localitzar en quin punt del desert saharià es trobava soterrat el passatger 416 i per a relligar tota aquesta crònica. El Col·lectiu Serrella, editor de la revista, ha recordat que «les històries fan la Història» i es mostra satisfet per haver col·laborat «a posar un granet d'arena més en la recuperació d'aquesta memòria silenciada dels perdedors republicans».

dijous, 19 de juny de 2014

Crespons negres a Xàtiva.

L'associació Xàtiva Renaix de les Cendres anima els veïns de la vila a penjar crespons negres als seus balcons com a mostra del dol per la crema de la ciutat a mans de Felip V, hui fa 307 anys. També està promovent una campanya a Twitter amb les etiquetes #XàtivaNoOblida i #CrespóNegre.



dimecres, 11 de juny de 2014

Suport del Col·lectiu Serrella a la vaga de fam de Jaume Sastre

El Col·lectiu Serrella manifesta el seu suport a la vaga de fam que està duent a terme Jaume Sastre des del passat 8 de maig. Aquest professor de l'Institut Llucmajor i membre de l'Assemblea de docents de les Illes escomet aquesta acció de lluita com a mostra de rebuig a la imposició del TIL, així com a les sancions als docents vaguistes i a les decisions autoritàries del govern del Partit Popular de Bauzá envers la comunitat educativa. 



El tresor de Benasait

L’autora, una enginyera agrònoma de Beneixama, que en l’actualitat es dedica a la docència i a la investigació sobre l’agricultura ecològica, ha publicat en març de 2014 la seua segona novel.la, autoeditada com la primera, El piso de la calle Segura. La dirigeix a un públic infantil, a partir dels vuit anys, i el perfil de lectors se situa en el segon i tercer cicle de primària. L’acció transcorre en un poble imaginari, Benasait (nom que correspon a una partida del terme de Banyeres, d’origen musulmà i etimològicament relacionada amb l’oli). 
El protagonista, un xiquet de 10 anys, s’ha traslladat de la ciutat al poble, junt a la seua família. S’ho passa bé al poble, amb els seus germans i amics, ajudant el seu veí Ramon en l’horta. Un dia troba el plànol d’un tresor i l’aventura està servida. La novel.la descriu un ambient rural amable, divertit i natural, ben allunyat del model de vida urbana que pateixen els xiquets i les famílies actualment. Fins i tot, allunyat del model estàndard de vida dels nostres pobles anteriorment, el qual ha anat allunyant-se cada vegada més del contacte amb l’entorn natural més immediat. En concret, s’ha distanciat d’aquella vida que transcorria segons el ritme de la naturalesa i segons els cicles de l’agricultura (les feines, les collites, ajudar els pares i les mares en aquelles feines). No és que es tracte d’un estat impossible d’assolir, però el ben cert és que en gran part s’ha abandonat ofegat pel “progrés” materialista i, per què no dir-ho, per un cert menyspreu de la societat cap a allò rural i tradicional, substituït pel la tecnologia aclaparadora que ens invadeix permanentment. 
La vida de la família protagonista s’apropa a un ideal de vida d’allò més normal fa trenta anys o més, però excepcional hui en dia. El que fa l’autora és descriure aquell “locus amoenus” amb molt de gust i naturalitat, tot reivindicant implícitament un retorn als arrels, a la terra, amb un sentiment d’admiració i d’una certa nostàlgia. Cert és que els xiquets protagonistes de la novel.la s’ho passen (o passaven) millor que els xiquets actuals amb totes les seues wii, psp, xbox, smartphones, whatsapps, disneylandies i distraccions vàries. 
També l’autora mitjançant la trama argumental destaca la importància de la biodiversitat i de l’alimentació natural, sense tractaments agressius. De fet la protagonista secundària de la narració és la pometa roja de Benasait, o siga, de Beneixama. Aquella poma, malgrat les seues qualitats (duració, acidesa especial), va acabar desapareixent per l’entrada d’altres varietats forasteres, de bona vista però costoses de criar i després de vendre. 
Amb totes aquestes característiques estem al davant d’una novel.la molt adequada per a un lector escolar, ja que transmet uns valors interessants, que l’escola hauria de rescatar en la mesura del que siga possible, i que els bons mestres haurien de considerar com a lectura per tal que els seus alumnes aprecien el valor de l’agricultura, de la biodiversitat cultivada, de la gastronomia tradicional i de la saviesa dels llauradors. A més a més, supose que podrien comptar amb la presència de l’autora per a animar la lectura del llibre, la qual cosa és un valor afegit a tenir en compte en recomanar lectures a principi de curs. El llibre es pot adquirir en plataformes d’internet fàcilment.
Maria J. Payà, El tresor de Benasait. 2014

Francesc Sarrió

Nou VIDEOCLIP d'El Diluvi: Motius.

Després de la presentació del seu disc "Motius", El Diluvi presenta hui el seu nou videoclip de la cançó que dóna nom al disc:



El grup, format per músics de diferents pobles de la nostra comarca, aposta per la cultura lliure i té al seu Bandcamp totes les seues cançons, que podeu descarregar-vos debades.




Enviat per Pep Pont


dimarts, 10 de juny de 2014

Grans publicistes de grans multinacionals.

La bona publicitat funciona molt bé. Fins al punt de fer-nos perdre de vista els principis (de manera temporal, espere).
 

Hui estic realment admirat de veure per les xarxes socials com valencians, que jo tenia per ferms defensors de la nostra llengua, es conformen amb "quatre" paraules en valencià en un anunci d'una multinacional de mobles.
Aquesta megaempresa obrirà una botiga al País Valencià aquest mes i fins ara tota la publicitat que ha fet a València és en castellà. De fet, l'anunci és en castellà, exceptuant el toc graciós i folklòric d'uns suecs intentant pronunciar uns mots en valencià. Aposte que tota la retolació de la nova botiga serà exclusivament en castellà i que el valencià no ha sigut un requisit en els processos de selecció del seu personal.
La mateixa multinacional té diverses botigues a Catalunya, on tota la publicitat i la retolació és exclusivament en la nostra llengua.
De veritat us conformeu amb "quatre" paraules? Digueu-me que no.
Tot això sense entrar en el debat de què significarà l'obertura d'aquesta botiga per al sector del moble valencià... 



Pep Pont

diumenge, 8 de juny de 2014

Marzapane

Des de fa ja unes quantes setmanes alguns hem conegut l'existència de Marzapane dolce&cucina, un restaurant jove «però de qualitat» del Trastevere la chef del qual és la banyerenca Alba Esteve Ruiz. La jove s'ha fet popular per la seua brillant participació en un programa de la televisió italiana i l'èxit ha estat aclaparador per les propostes culinàries que ha fet, creatives, saboroses quant als resultats. 

La revolució culinària que coneixem en el present és imparable, i ara és una jove enamorada de la professió qui ha posat una pica a Roma amb una feina que és professió (de professar) i art, tan efímera com és la de cuinar. Però, com diu el poeta, «ha fugit allò que era ferm i solament allò que és fugitiu subsisteix i perdura», el menjar, i sembla que és el menjar de Marzapane dirigit per Alba Esteve qui perdura, admira i sedueix. 

Jo no he estat a Marzapane, però crec que conec un poc els italians, Roma i el Trastevere, i si tracten així aquest restaurant i del seu equip, és perquè el fet és gros. He llegit les crítiques elogioses que li fan, ja consideren la chef una romana d'adopció per la passió que ha despertat en tot Itàlia. Sembla exageració però és la singularitat, i des d'aquests rodals de la Mariola no podem sinó estar-ne contents i admirats, perquè una carrera així només ha fet que començar. 

Si tenim trellat, l'altra cosa que podem fer és tindre d'exemple la chef i l'equip, així com el local: acollidor, diàfan, la cuina a la vista, les finestres transparents al carrer, un espai amb regust de temps i alhora actual. Els italians tenen una especialíssima intuïció per a fer aquestes creacions culturals que conjuguen amb tanta naturalitat la innovació, la renovació i l'admiració pels fruits i aliments de la terra que elaboren. Així ens ho conten, així ho creiem i és admirable.

Vicent Berenguer

dissabte, 7 de juny de 2014

Onil s'ompli amb més de 8.000 veus per la nostra escola a l'Alcoià i El Comtat

La Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel valencià celebra la 27a festa per la llengua de la comarca amb un gran èxit de participació. És la segona vegada que Onil acull la Trobada d’Escoles en Valencià de l’Alcoià i el Comtat. La seua estrena va ser l’any 2001. 

A la Trobada han participat centres educatius de 19 localitats de l’Alcoià i el Comtat: Alcoi, Alfafara, Agres, Gaianes, l’Alqueria d’Asnar, Benimarfull, Planes, Banyeres de Mariola, Beneixama, Beniarrés, Biar, la Canyada, Camp de Mirra, Castalla, Cocentaina, Ibi, Muro, Onil i l’Orxa en un total de més de 40 tallers, a més de la participació de la Universitat Politècnica de València i de les paradetes de 17 entitats i editorials. 

José Ramon Francés, alcalde d'Onil, ha destacat que “per al poble és un orgull acollir tanta gent de la comarca que creu en el valencià, que aprecia la nostra llengua, que la valora i que la cuida. És molt emocionant veure com les Trobades i l'escola en valencià tenen tanta força i a Onil estem molt satisfets de tindre ensenyament en valencià als quatre centres educatius de la localitat”.


La regidora d’Onil, Prados Vicent, ha volgut destacar la tasca dels centres educatius de la localitat implicats en la Trobada, “des de l'escoleta fins a l'IES, ha estat un any de molta feina, però hui la satisfacció per part de tota l'organització és màxima”.


Els carrers del centre d’Onil s’han emplenat de gent aquesta vesprada quan han començat els tallers. La Trobada ha continuat amb  una exhibició  de Pilota, la Fireta, els tallers de xanques i d'orientació, el berenar popular i una exposició audiovisual. Com tots els anys, s’ha creat la cançó de la Trobada de l’Alcoià i el Comtat, amb una lletra molt festiva.


Francesc Gisbert, president de la  Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel valencià, ha volgut recordar que la Trobada d'Onil és una més de les 18 festes per la llengua que s'escampen pel País Valencià a la primavera i que organitzen les diferents Coordinadores que conformen Escola Valenciana, per a reivindicar, de forma festiva,  l’ús normal de la nostra en tots el àmbits, fent especial esment a la televisió i concretament a Canal 9, que enguany no podrà fer-se ressò de les Trobades.


El final de la festa per la llengua de l’Alcoià i el Comtat corre de la mà d’un concert de La Gira d’Escola Valenciana, que s’inicia amb un correfoc seguit de les actuacions de tres grups de la comarca, El Diluvi, Tropoll i Kontaminació Akústica. Un concert de luxe on El Diluvi presenta el seu primer disc, acabat de publicar, amb el títol “Motius”, que s’ha fet realitat gràcies a un projecte de micromecenatge que ha rebut un suport molt ampli per part del públic.




Continua la lluita contra la supressió de les unitats en valencià 

En el context de la Trobada de l’Alcoià i el Comtat, el president d’Escola Valenciana ha fet públic que el Consell Valencià de Cultura ha demanat una compareixença de Vicent Moreno perquè expose el dilluns 9 de juny al matí la situació de la supressió de multitud d’unitats en valencià per al curs que ve per part de la Conselleria d’Educació i les conseqüències que això comporta. Així mateix, també s’ha demanat que, el mateix matí, el secretari autonòmic d’Educació, Rafael Carbonell, explique les decisions de l’Administració educativa sobre l’arranjament escolar per al curs que ve. Amb la informació que s’aporte per les dues parts, el Consell Valencià de Cultura elaborarà un informe sobre la situació del valencià a l’escola.

L’entitat cívica continua informant les famílies i els centres sobre els programa educatiu òptim, el que té com a llengua vehicular el valencià, el programa plurilingüe  en el sistema educatiu valencià. A més, cada setmana hi ha pares i mares de centres afectats per retallades d’unitats en valencià que recorren a l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana: “La societat està aconseguint algunes victòries a les escoles públiques, un d’aquests casos és el CEIP Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola, on han aconseguit mantindre dues unitats en valencià, malgrat les pressions de la Conselleria d’Educació”, ha explicat Vicent Moreno.



El FesFoc

Aquesta vesprada se celebra també a Alacant una de les grans fites de la Gira d’Escola Valenciana, el Fesfoc, el concert de Fogueres d’Alacant, que arriba a la sisena edició i que està organitzat per La Cívica de l’Alacantí, Escola Valenciana, el Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, Alacant Rock, Reviscola i el centre cultural Las Cigarreras. Hi actuaran els grups Sant Gatxo, un referent de la nostra música, que ara mateix està realitzant la seua gira de celebració de 20 anys en actiu, i Mugroman, que després de 15 anys en actiu, deixa els escenaris.


Enguany La Gira d’Escola Valenciana ha programat 10 concerts comarcals que tenen com a cloenda el Feslloch, el festival de música en valencià que se celebra els dies 10, 11 i 12 de juliol a Benlloch.

Escola Valenciana

divendres, 6 de juny de 2014

Consumidors o consumits: el dret a la informació en la dieta mediàtica.

Que cap mitjà en la nostra llengua abaste tot el País Valencià és una anomalia de la nostra societat. També les censures, omisions i manipulacions dels gran mitjans de comunicació. Aquests dies podem comprovar-ho amb la qüestió de l'abdicació de Juan Carlos I. La Universitat de València va acollir aquest dimecres un debat entre periodistes que va reclamar el dret a la informació dels ciutadans.


Lluitar en contra dels silencis mediàtics (La Veu)

Foto: ACICOM