dilluns, 29 de setembre del 2014

Segon Pla

El passat 3 de setembre vaig assistir a la concentració que organitza l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. Un acte molt emotiu, ja fa 8 anys i dos mesos de l’accident.  Moltes samarretes negres en record d’un vergonyós i tràgic cas de deixadesa de les funcions públiques per part del govern de la Generalitat. 5 minuts de silenci en memòria de les 43 persones mortes i 47 ferides, sense responsables. També el demanen per les víctimes de l’accident de Spanair i les de la violència masclista, ja que hui també es concentren com cada primer dimecres de mes des de fa 15 anys davant l’Ajuntament de València. Al manifest demanen un procés judicial amb garanties i el dret a conèixer la veritat.
En  front d’un Estat que involuciona i retalla les llibertats individuals i col·lectives, ens nega el dret a decidir i sistemàticament s’intenta eliminar la nostra llengua com a estratègia bàsica d’assimilació per part de l’Estat espanyol, caldria canviar el xip i demanar que les reivindicacions àmplies i unitàries també poden ser en valencià i aquesta també ho deuria ser.
Un País Valencià que renaix de les cendres molt lentament. La mateixa foscor que ens ofega des de fa 307 anys, provoca que moltes lluites socials reneguen de la nostra llengua per a que no siguen silenciades i perseguides. Qui no ha sentit: “habla en español que lo entiende todo el mundo" en ambients suposadament d’esquerres.  Però esperaria que aquestes lluites socials i populars anaren acompanyades de la nostra llengua com a element aglutinador i inclusiu. Coratge per avançar i plantar cara a la classe extractiva que ens governa i a demanar que volem ser un País normal on votar i ser un subjecte polític individual i col·lectiu, i no formar part d’una mentida anomenada democràcia representativa, i d’una cultura de la por basada en el “ordeno y mando”.
A l’AVM3J, a banda de la seua llibertat individual, els demanaria un esforç per canviar aquesta dinàmica i normalitzar l’ús de la nostra llengua com a element comú. Ja que renunciar a aquesta i creure que és un instrument polític és donar-li la raó als qui ens maltracten i oprimeixen.


Frederic Mengual, membre de la PDaD del País Valencià



dimarts, 16 de setembre del 2014

VÍDEO promocional del 2n Aplec de la Mariola: "Futur del patrimoni arquitectònic industrial".

L'Aplec de la Mariola és una trobada anual, itinerant, autogestionada, festiva, reivindicativa, amb projecció exterior i sense ànim de lucre. La segona edició d'aquest tindrà lloc a Banyeres de Mariola els dies 3 i 4 d'octubre amb la voluntat de convertir aquest poble de la comarca de l'Alcoià en la capital de la Serra de Mariola durant un cap de setmana, mitjançant un programa farcit d'activitats per a tots els públics. El títol d'enguany és «Futur del Patrimoni Arquitectònic Industrial».

El Col·lectiu Serrella forma part de l'Assemblea dels Pobles de la Mariola, el paraigua baix el qual s'apleguen diferents associacions i col·lectius de la Serra Mariola (a les Comarques Centrals del País Valencià) amb la finalitat d'organitzar cada any l'Aplec de la Mariola.