dilluns, 3 de novembre de 2014

Exposició "L'Or dels Valencians" i xarrada sobre el finançament del País Valencià



El Col·lectiu Serrella, en col·laboració amb l’associació l’Ullal Cultural d’Algemesí, ha portat a Banyeres l’exposició L’or dels valencians, que estarà exposada a la Fundació Valor de l’1 al 8 de novembre.

Es tracta d'una exposició pedagògica que pretén donar a conéixer la pèrdua sistemàtica i injusta dels recursos econòmics als que tenim dret els valencians com a ciutadans de l'estat espanyol. 


El passat dissabte es va inaugurar, comptant amb la presència dels autors de l'exposició, L'Ullal Cultural, els quals explicaren l'espoli que el govern espanyol ens ha "aplicat" durant la democràcia i que els valencians hem de conèixer. 



A més, el divendres 7 de novembre hi haurà una xarrada de l'economista Rafael Beneyto sota el títol "Finançament dels valencians", on ens explicarà la injusta situació econòmica que patim els valencians.




Exposició sobre l'Stanbrook a la Universitat de València


El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull, fins el 18 de gener de 2015, una exposició sobre l'Stanbrook

En ella s'hi poden veure documents i fotografies dels passatgers republicans que es van poder embarcar en aquest últim vaixell des d'Alacant i fugir de la victòria feixista de Franco. 


Entre el material exposat es pot veure un espai dedicat a Vicente Mataixveí de Banyeres i un dels protagonistes de l'article Els nostres passatgers de l'Stanbrook de la Revista Barcella 52.

dilluns, 29 de setembre de 2014

Segon Pla

El passat 3 de setembre vaig assistir a la concentració que organitza l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol. Un acte molt emotiu, ja fa 8 anys i dos mesos de l’accident.  Moltes samarretes negres en record d’un vergonyós i tràgic cas de deixadesa de les funcions públiques per part del govern de la Generalitat. 5 minuts de silenci en memòria de les 43 persones mortes i 47 ferides, sense responsables. També el demanen per les víctimes de l’accident de Spanair i les de la violència masclista, ja que hui també es concentren com cada primer dimecres de mes des de fa 15 anys davant l’Ajuntament de València. Al manifest demanen un procés judicial amb garanties i el dret a conèixer la veritat.
En  front d’un Estat que involuciona i retalla les llibertats individuals i col·lectives, ens nega el dret a decidir i sistemàticament s’intenta eliminar la nostra llengua com a estratègia bàsica d’assimilació per part de l’Estat espanyol, caldria canviar el xip i demanar que les reivindicacions àmplies i unitàries també poden ser en valencià i aquesta també ho deuria ser.
Un País Valencià que renaix de les cendres molt lentament. La mateixa foscor que ens ofega des de fa 307 anys, provoca que moltes lluites socials reneguen de la nostra llengua per a que no siguen silenciades i perseguides. Qui no ha sentit: “habla en español que lo entiende todo el mundo" en ambients suposadament d’esquerres.  Però esperaria que aquestes lluites socials i populars anaren acompanyades de la nostra llengua com a element aglutinador i inclusiu. Coratge per avançar i plantar cara a la classe extractiva que ens governa i a demanar que volem ser un País normal on votar i ser un subjecte polític individual i col·lectiu, i no formar part d’una mentida anomenada democràcia representativa, i d’una cultura de la por basada en el “ordeno y mando”.
A l’AVM3J, a banda de la seua llibertat individual, els demanaria un esforç per canviar aquesta dinàmica i normalitzar l’ús de la nostra llengua com a element comú. Ja que renunciar a aquesta i creure que és un instrument polític és donar-li la raó als qui ens maltracten i oprimeixen.


Frederic Mengual, membre de la PDaD del País Valencià



dimarts, 16 de setembre de 2014

VÍDEO promocional del 2n Aplec de la Mariola: "Futur del patrimoni arquitectònic industrial".

L'Aplec de la Mariola és una trobada anual, itinerant, autogestionada, festiva, reivindicativa, amb projecció exterior i sense ànim de lucre. La segona edició d'aquest tindrà lloc a Banyeres de Mariola els dies 3 i 4 d'octubre amb la voluntat de convertir aquest poble de la comarca de l'Alcoià en la capital de la Serra de Mariola durant un cap de setmana, mitjançant un programa farcit d'activitats per a tots els públics. El títol d'enguany és «Futur del Patrimoni Arquitectònic Industrial».

El Col·lectiu Serrella forma part de l'Assemblea dels Pobles de la Mariola, el paraigua baix el qual s'apleguen diferents associacions i col·lectius de la Serra Mariola (a les Comarques Centrals del País Valencià) amb la finalitat d'organitzar cada any l'Aplec de la Mariola.



divendres, 1 d’agost de 2014

DEP Adrià Garcia


dijous, 24 de juliol de 2014

"L'arxipèlag de la Mariola", per Víctor Maceda publicat a El Temps 1569

Pel seu interés compartim l'enllaç a la magnífica anàlisi que ha escrit el periodista Víctor Maceda sobre la situació política del que ell mateix anomena "L'arxipèlag de la Mariola". Un reportatge que tracta d'explicar les raons per les quals trobem tot un seguit de governs progressistes a la major part de les viles de la nostra serra enmig d'un entorn tan conservador.

"L'arxipèlag de la Mariola", publicat al núm. 1569 de la revista El Temps el 7 de juliol de 2014.

En aquest arxipèlag, però, caldria afegir pobles com Agres, Alfafara o Bocairent, que es troben en la mateixa situació. Ens agradaria trobar ara una hipòtesi sobre l'explicació de la gran excepció: Banyeres de Mariola.

Aconseguirà Banyeres formar part de "l'arxipèlag de la Mariola" el 2015?

dimarts, 24 de juny de 2014

Noves dades sobre passatgers de l'Stanbrook.

Al número 52 de la revista Barcella, que es pot trobar a diversos pobles dels voltants de la Serra Mariola, s'ha publicat un reportatge amb dades inèdites sobre quines són les circumstàncies que van haver de viure els passatgers de l'Stanbrook originaris de Banyeres de Mariola quan es van exiliar per a salvar la vida.

Enguany fa 75 anys que el vaixell carboner Stanbrook va salpar de la ratonera del port d'Alacant abans que les tropes de Mussolini convertiren la ciutat en un gran presidi. Aquest últim vaixell que va poder eixir portava la línia de flotació submergida pel sobrepés dels 2.638 republicans que fugien. Va ser forçat a navegar en ziga-zaga i a modificar el seu rumb en diverses ocasions per a sortejar els bombardejos i els atacs del creuer de guerra Canarias.

En aquell últim viatge dramàtic van salpar almenys quatre banyerencs: els passatgers 279, 415, 416 i un quart refugiat. Barcella conta la peripècia d'aquestes persones de Banyeres de Mariola amb noms i cognoms. El reportatge explica, entre altres coses, els treballs forçats al camp de concentració algerià de Bouarfa, les condicions de vida inhumanes dels presoners en la construcció del Ferrocarril Transaharià i la història d'una família que va repatriar l'any passat el cos d'un dels quatre republicans, quan va ser localitzat set dècades després.

Barcella publica una fotografia inèdita que conservava aquesta família banyerenca, la qual ha esdevingut fonamental per a localitzar en quin punt del desert saharià es trobava soterrat el passatger 416 i per a relligar tota aquesta crònica. El Col·lectiu Serrella, editor de la revista, ha recordat que «les històries fan la Història» i es mostra satisfet per haver col·laborat «a posar un granet d'arena més en la recuperació d'aquesta memòria silenciada dels perdedors republicans».