El tresor de Benasait

L’autora, una enginyera agrònoma de Beneixama, que en l’actualitat es dedica a la docència i a la investigació sobre l’agricultura ecològica, ha publicat en març de 2014 la seua segona novel.la, autoeditada com la primera, El piso de la calle Segura. La dirigeix a un públic infantil, a partir dels vuit anys, i el perfil de lectors se situa en el segon i tercer cicle de primària. L’acció transcorre en un poble imaginari, Benasait (nom que correspon a una partida del terme de Banyeres, d’origen musulmà i etimològicament relacionada amb l’oli). 

El protagonista, un xiquet de 10 anys, s’ha traslladat de la ciutat al poble, junt a la seua família. S’ho passa bé al poble, amb els seus germans i amics, ajudant el seu veí Ramon en l’horta. Un dia troba el plànol d’un tresor i l’aventura està servida. La novel.la descriu un ambient rural amable, divertit i natural, ben allunyat del model de vida urbana que pateixen els xiquets i les famílies actualment. Fins i tot, allunyat del model estàndard de vida dels nostres pobles anteriorment, el qual ha anat allunyant-se cada vegada més del contacte amb l’entorn natural més immediat. En concret, s’ha distanciat d’aquella vida que transcorria segons el ritme de la naturalesa i segons els cicles de l’agricultura (les feines, les collites, ajudar els pares i les mares en aquelles feines). No és que es tracte d’un estat impossible d’assolir, però el ben cert és que en gran part s’ha abandonat ofegat pel “progrés” materialista i, per què no dir-ho, per un cert menyspreu de la societat cap a allò rural i tradicional, substituït pel la tecnologia aclaparadora que ens invadeix permanentment. 

La vida de la família protagonista s’apropa a un ideal de vida d’allò més normal fa trenta anys o més, però excepcional hui en dia. El que fa l’autora és descriure aquell “locus amoenus” amb molt de gust i naturalitat, tot reivindicant implícitament un retorn als arrels, a la terra, amb un sentiment d’admiració i d’una certa nostàlgia. Cert és que els xiquets protagonistes de la novel.la s’ho passen (o passaven) millor que els xiquets actuals amb totes les seues wii, psp, xbox, smartphones, whatsapps, disneylandies i distraccions vàries. 

També l’autora mitjançant la trama argumental destaca la importància de la biodiversitat i de l’alimentació natural, sense tractaments agressius. De fet la protagonista secundària de la narració és la pometa roja de Benasait, o siga, de Beneixama. Aquella poma, malgrat les seues qualitats (duració, acidesa especial), va acabar desapareixent per l’entrada d’altres varietats forasteres, de bona vista però costoses de criar i després de vendre. 

Amb totes aquestes característiques estem al davant d’una novel.la molt adequada per a un lector escolar, ja que transmet uns valors interessants, que l’escola hauria de rescatar en la mesura del que siga possible, i que els bons mestres haurien de considerar com a lectura per tal que els seus alumnes aprecien el valor de l’agricultura, de la biodiversitat cultivada, de la gastronomia tradicional i de la saviesa dels llauradors. A més a més, supose que podrien comptar amb la presència de l’autora per a animar la lectura del llibre, la qual cosa és un valor afegit a tenir en compte en recomanar lectures a principi de curs. El llibre es pot adquirir en plataformes d’internet fàcilment.
Maria J. Payà, El tresor de Benasait. 2014

Francesc Sarrió