Marzapane

Des de fa ja unes quantes setmanes alguns hem conegut l'existència de Marzapane dolce&cucina, un restaurant jove «però de qualitat» del Trastevere la chef del qual és la banyerenca Alba Esteve Ruiz. La jove s'ha fet popular per la seua brillant participació en un programa de la televisió italiana i l'èxit ha estat aclaparador per les propostes culinàries que ha fet, creatives, saboroses quant als resultats. 

La revolució culinària que coneixem en el present és imparable, i ara és una jove enamorada de la professió qui ha posat una pica a Roma amb una feina que és professió (de professar) i art, tan efímera com és la de cuinar. Però, com diu el poeta, «ha fugit allò que era ferm i solament allò que és fugitiu subsisteix i perdura», el menjar, i sembla que és el menjar de Marzapane dirigit per Alba Esteve qui perdura, admira i sedueix. 

Jo no he estat a Marzapane, però crec que conec un poc els italians, Roma i el Trastevere, i si tracten així aquest restaurant i del seu equip, és perquè el fet és gros. He llegit les crítiques elogioses que li fan, ja consideren la chef una romana d'adopció per la passió que ha despertat en tot Itàlia. Sembla exageració però és la singularitat, i des d'aquests rodals de la Mariola no podem sinó estar-ne contents i admirats, perquè una carrera així només ha fet que començar. 

Si tenim trellat, l'altra cosa que podem fer és tindre d'exemple la chef i l'equip, així com el local: acollidor, diàfan, la cuina a la vista, les finestres transparents al carrer, un espai amb regust de temps i alhora actual. Els italians tenen una especialíssima intuïció per a fer aquestes creacions culturals que conjuguen amb tanta naturalitat la innovació, la renovació i l'admiració pels fruits i aliments de la terra que elaboren. Així ens ho conten, així ho creiem i és admirable.

Vicent Berenguer